Notícies

El cobai

EL COBAI Cavia porcellus

Generalitats

Prové d’Amèrica del Sud, on s’utilitzava com a aliment i per a rituals religiosos. Es va domesticar aproximadament l’any 400 D.C. Els conqueridors espanyols el van portar a Europa fa uns 500 anys, on es va convertir en una excel·lent mascota.

Existeixen diverses varietats de pèl (llarg eriçat, curt…) i nombrosos colors i distribucions dels colors. Reaccionen malament a les situacions estressants i en cas de por tendeixen a quedar-se immòbils o, de vegades, a fer una fugida brusca amb possibilitat de lesionar-se. Els cobais són animals molt tranquils i excel·lents animals de companyia però alhora són molt sensibles i s’han de tractar amb molta cura. Són molt socials i no hi ha cap inconvenient en mantenir-los en petits grups on s’establiran jerarquies internes amb un mascle dominant. El sobrepoblament i la presència de femelles en zel poden desencadenar baralles i estrès i provocar el que s’anomena ”barbering” (arrencar-se el pèl) ells mateixos i als companys. Els mascles adults es distingeixen bé pels seus testicles clarament visibles o, si són més joves, per la possibilitat de protuir el penis amb facilitat.

Mitjana de vida: 5-6 anys
Pes adult mascles: 900-1200 gr.
Pes adult femelles: 700-900 gr.
Maduresa sexual mascles: 3 mesos
Maduresa sexual femelles: 2 mesos
Gestació: 59-72 dies
Volum de la camada: 2-5
Obertura d’ulls: al naixement.

Manteniment general

Són animals sociables i es poden mantenir en solitari però el manteniment de petits grups familiars pot ser també molt adequat, amb les excepcions que hem comentat abans. Són molt més sensibles a la calor i humitats altes que no pas al fred, i la temperatura òptima és entre 18 °C i 26 °C.Les gàbies dels cobais han de ser el més gran possible. La mida mínima per a un exemplar hauria de ser de 30X60 cm, amb una alçada d’uns 30 cm doncs són animals que no salten gaire. Poden ser de vidre, plàstic o metall, però sempre ben ventilades per evitar l’acumulació d’amoníac provinent de l’orina. Com a substrat nosaltres recomanem les serradures o el paper premsat. Toleren malament els canvis d’ambient, per tant cal evitar els canvis sobtats de temperatura, humitat, etc. Han de disposar sempre d’aigua fresca amb un abeurador tipus xumet.

 

Alimentació

Els cobais són exclusivament herbívors i per tant la seva alimentació s’ha de basar exclusivament en pinso compost específic (administrat de manera controlada per tal d’evitar l’obesitat), alfals o fenc d’alfals o d’altres vegetals i verdura fresca.

La seva dieta ha d’incloure imprescindiblement vegetals o fruites riques en vitamina C a causa de la seva incapacitat per sintetitzar-la (cítrics, tomàquet, espinacs, pebrots, etc.). En cas de ser impossible l’administració de verdures o fruita fresca cal donar-li un complement vitamínic amb l’aigua. Agafen els costums alimentaris quan són joves i no és gens fàcil fer-los canviar d’hàbits alimentaris quan són adults.

Igual que els conills, dintre del seu procés digestiu es produeixen dos tipus de femtes, les primeres que treuen, anomenades “cecotrofs”, són novament ingerides per fer una segona digestió. Això es produeix uns 150 cops al dia i les solen prendre directament de l’anus o del terra en cas de femelles prenyades o animals obesos.

Medicina preventiva

No es realitzen vacunacions preventives en aquesta espècie. El més important és una bona prevenció, que sol ser molt més exitosa, que no tan sols l’atenció quan l’animal ja està malalt. És bàsic seguir les indicacions del veterinari pel que fa a alimentació, allotjament, temperatura, humitat, etc. Es recomana una visita anual al veterinari per tal de controlar el seu estat de salut i prevenir possibles malalties.

La majoria de malalties provenen d’una dieta inadequada. L’hospitalització d’aquests animals tan sols es pot fer quan sigui imprescindible. Són animals amb dentició de creixement continu i per tant cal controlar els sobrecreixements dentals.

Malalties

Els cobais, igual que els conills, són animals que tendeixen a amagar els símptomes de malaltia i per tant quan el propietari observa els primers símptomes en la seva mascota, la malaltia pot estar força avançada.

Símptomes a tenir en compte:
Zones sense pèl, crostes o picors importants.
Bonys a la zona del coll o el llom
Ferides a la zona inferior dels peus.
Dificultats per menjar o baveig.
Diarrees o no producció de femtes.
En femelles:increment de mida de l’abdomen que podria fer pensar en quists ovàrics.
Dificultats en el moment del part.

Si veiéssiu algun d’aquests símptomes al vostre cobai, l’heu de portar a un veterinari especialista. A Vet’s, el Jordi Mañosa és l’especialista en animals exòtics i els podrà atendre a Vet’s Avinguda o al nou centre Vet’s gats.

2017-09-13T10:23:43+00:00 24 setembre 2015|Categories: Conills / Cobais, Consells|