Notícies

El conill

CONILL Oryctolagus cuniculi

GENERALITATS

El conill és originari de la Península Ibèrica , posteriorment es va estendre a la resta de la Mediterrània i les primeres notícies de la seva domesticació daten de l’època romana

El conill domèstic és un dels animals que s’està popularitzant més com a animal de companyia, i és per això que existeixen nombrosos dubtes respecte les atencions que ha de rebre.

El conill és un animal de caràcter sensible, molt susceptible a les situacions estressants i, com a conseqüència, la causa de moltes malalties radica en un manteniment inadequat (alimentació, substrat, gàbia, temperatura, exercici). Per tant és molt important conèixer aquestes atencions bàsiques.

Si té qualsevol pregunta, no dubti a contactar amb el veterinari.
En els conills, amb molta freqüència, és més fàcil prevenir que curar.

Mitjana de vida: entre 6 i 14 anys.
Durada de la gestació: aproximadament 30 dies-32 dies.
Maduresa sexual: entre 4 i 8 mesos d’edat, els mascles una mica més tard.
Zels :cada 18-20 dies.
Nombre de cries: 1 a 12 llodrigons.
Deslletament :a partir de 3ª setmana.

 

MANTENIMENT GENERAL

Són animals gregaris, per tant és recomanable tenir mes d’un exemplar, tot i que s’adapta força bé a ser una mascota única.

La gàbia ha de ser el més espaiosa possible i com a substrat o llit s’haurien d’evitar aquells materials, com la sorra per gats, que poden resultar abrasius per a les seves extremitats, causant-los greus lesions. S’haurien d’evitar també determinats encenalls de fusta, que poden ser causa d’irritacions òculo-respiratòries.

Nosaltres aconsellem l’ús de paper premsat o serradures premsades.

Ha de disposar sempre d’aigua neta en un abeurador tipus tub (amb el bec metàl·lic) per evitar humitats perjudicials.

Tanmateix hauríem d’evitar aquelles gàbies amb racons o portes on el conill s’hi pugui fer mal.

El conill és un animal molt actiu, i per evitar l’obesitat (que és causa de nombrosos problemes) és necessari que durant aproximadament dues hores al dia estigui fora de la seva gàbia per a que pugui fer exercici i jugar, evitant que pugui rosegar cables elèctrics o telefònics.

És també interessant que part d’aquest temps de joc el passi amb el propietari, amb petits jocs com anar darrera d’una piloteta o estar als braços.

És un animal poc sensible al fred però bastant a la calor, per la qual cosa en èpoques estiuenques haurem d’evitar llocs molt calorosos i permetre sempre una bona ventilació.

Els conills muden el pèl 4 cops l’any i el raspallat periòdic (1 cop al dia en conills de pel llarg) reduirà el risc de boles de pèl.

El bany, excepte en situacions excepcionals, no es necessari.

Són en general animals molt dòcils i de bon caràcter, però les femelles, en època d’embaràs psicològic poden mostrar certa agressivitat, així com els mascles a l’arribar a la pubertat.

No deixi mai el seu conill lliure sense vigilància.

No deixi mai el conill sol amb altres animals domèstics o nens sense vigilància, doncs qualsevol cop li pot produir una fractura, ja que el seu esquelet és molt fràgil i propens a les fractures.

 

ALIMENTACIÓ

El conill és bàsicament un animal herbívor, que menja de nit i matinada, és capaç d’extreure l’aliment de materials molt pobres i abrasius com l’herba i la palla, i disposa d’una dentició de creixement (fins a 10 cm anuals) i desgast continu, per la qual cosa una dieta inadequada causa nombrosos i greus problemes dentals i digestius.

A més a més, per extreure el màxim de nutrients d’aquests aliments, realitza dos tipus d’excrements, el primer dels quals – dit cecotrof – s’ha de tornar a ingerir per a una segona digestió.

L’alimentació exclusiva amb pinso compost és una dieta inadequada per un conill de companyia.

 

DIETA CORRECTA

Herba seca: fenc, alfals, palla, … (aproximadament el seu mateix volum diàriament).

Els conills joves poden menjar fenc d’alfals, però per als adults es més recomanable el fenc de gramínies o altres, ja que contenen menys calç.

Verdura fresca: especialment de fulla fosca, com les bledes, herba fresca, col, fulles de nap, trèvol, fulles de pastanaga, espinacs, dents de lleó… Proporció 45%.

Pinso compost: aproximadament 1 cullerada sopera al dia per kg de pes per tal d’evitar l’obesitat i assegurar el consum de fenc.

Complements ocasionals: fruits secs, alguna fruita.

Els cereals (inclòs el pa i les galetes) al contrari del que es diu habitualment, no es aconsellable, doncs no desgasta les dents i pot provocar trastorns digestius.

 

MEDICINA PREVENTIVA

És recomanable una primera visita en el moment de la compra del seu conill per tal de valorar el seu estat de salut i fer un anàlisi de femtes.

Vacunació: És aconsellable realitzar un cop l’any les vacunacions periòdiques (mixomatosi, pasteurel·la, pneumònia hemorràgica). Depenent del tipus de vida i ambient en què visqui el conill les vacunacions poden variar d’un animal a un altre. El veterinari decidirà quina és la pauta correcta en cada cas.

Cures dentals: Degut a l’alta incidència de problemes dentals, sigui per causa alimentària o genètica, és aconsellable la realització anual d’una radiografia per comprovar l’estat de les dents i valorar la necessitat de realitzar un llimat o extracció d’algun d’elles.

Reproducció: No és infreqüent que els mascles en arribar a la pubertat puguin desenvolupar comportaments agressius, per la qual cosa es recomana una castració rutinària. És una intervenció senzilla que millora notablement la convivència entre el conill i els seus propietaris.

En femelles, degut a l’alta incidència de tumors uterins i aneurismes a partir dels 3 anys d’edat, és també aconsellable realitzar la ovarihisterectomia.

 

MALALTIES

Un conill com a part del seu comportament natural sempre intentarà amagar els símptomes de malaltia, per tant quan veiem el següents símptomes no cal esperar per anar al veterinari doncs podria ser que la malaltia ja estigués força avançada.

 

SÍMPTOMES A TENIR EN COMPTE

El conill està quiet, no menja, tremola o fa sorolls estranys amb les dents.
No fa caques o fa diarrea.
Té símptomes respiratoris (mucositat al nas,tos esternuts).
Té el cap tort.
Les dents tenen un aspecte estrany.

 

2017-09-13T10:21:28+00:00 17 maig 2016|Categories: Conills / Cobais, Consells|