Notícies

/, Gossos/Tardor i puces!

Tardor i puces!

Si bé les puces sempre han estat associades a la primavera i estiu, gràcies a les calefaccions i aires condicionats que alteren les condicions naturals de temperatura i humitat, les puces s’han convertit en paràsits que ens persegueixen tot l’any.

Les condicions ideals per la supervivència de les puces són entre 23 i 25°C de temperatura i una humitat relativa entre el 75-80%. És per això que, ara a la tardor, quan les temperatures baixen de forma natural, tornen a suposar una amenaça major.

Cicle vital de les puces
Les puces són insectes holometábols, és a dir, tenen metamorfosi completa i passen per un complet cicle vital consistent en ou, larva, pupa i adult. El període en què es completa el cicle d’ou a adult varia de dues setmanes a vuit mesos depenent de la temperatura, humitat, aliment i espècie. Normalment, després d’alimentar-se de sang, la femella diposita entre 15 i 20 ous per dia fins a 600 en tota la seva vida, usualment sobre l’hoste (gossos, gats, rates, conills, ratolins, pollastres, humans, etc.). Els ous dipositats en el pelatge cauen en la seva major part per tots llocs, especialment on l’hoste descansa o dorm (catifes, mobles tapiçats, caixes dels gossos i gats, gosseres, caixes de sorra, etc.)

Els ous fan eclosió entre dos i catorze dies després de la posta. D’ells surten larves vermiformes de vida lliure. Les larves es refugien en les esquerdes del sòl, al llarg dels sòcols, sota les vores de les catifes, en mobles o llits. Les larves passen per tres fases larvàries i triguen d’una setmana a diversos mesos a desenvolupar-se. El seu aliment consisteix en sang digerida de la femta de puces adultes, pell morta, pèl, plomes i altres restes orgàniques. Les pupes maduren a l’estat d’adults dins d’un capoll de seda teixit per la larva, al que s’adhereixen pèl de les mascotes, fibres de les catifes, pols, trossos d’herba i altres restes. En al voltant de cinc a catorze dies emergeixen les puces adultes, o poden romandre en repòs en el capoll fins a detectar vibració (moviment de persones o mascotes), pressió (l’animal hoste recolzat sobre elles), calor, humitat o diòxid de carboni, significant que una potencial font de sang està a prop.

 

Quin mal fan a les nostres mascotes?

Dermatitis per picada. La simple picada produeix en la pell una inflamació amb picor intensa. Quan es tracta d’un animal molt petit, una infestació severa pot arribar a produir anèmia.

Dermatitis al·lèrgica. És freqüent trobar gossos al·lèrgics a components de la saliva de la puça. En aquests animals produeix picor intensa per tot el cos, lesions en la pell i fins i tot pèrdua de pèl. Per desencadenar aquesta reacció al·lèrgica, n’hi ha prou amb la picada d’una sola puça i, si no es dóna un tractament adequat al nostre gos, les lesions cutànies poden empitjorar fins a cronificar-se.

La Tènia del gos (Dipylidium caninum) és un cuc platelmint paràsit dels animals que allotgen puces. Generalment afecta a gossos i gats, encara que també pot afectar els humans, en general nens, que ingereixen accidentalment les puces en portar-se les mans a la boca després de jugar amb les mascotes. Normalment mentre la quantitat de paràsits allotjats en el cos és lleugera la malaltia no presenta cap símptoma. A mesura que la infecció es va fent més severa comencen a aparèixer símptomes com a picor anal, dolor abdominal, diarrea o restrenyiment i pèrdua de pes. També pot provocar pèrdua d’apetit o insomni. És habitual que fins i tot en la fase asimptomàtica es detecti la malaltia per l’aparició dels segments blanquinosos d’aquesta tènia entre la femta, adherides a la zona anal de l’animal o a les zones on se sol estirar. En aquest cas, és recomanable combinar el tractament antihelmíntic amb un tractament antipuces.

Com hem vist a l’esquema del cicle vital, les puces adultes que veiem a les nostres mascotes només suposen un 5%, ja que la major part es troben a l’ambient en forma d’ous, larves o pupes. Per això la lluita contra les puces no solament es basa en l’aplicació d’insecticides en el gos o gat afectat. Segons el grau d’infestació també haurem de mirar d’erradicar els ous, larves i pupes de la puça que puguin haver-hi a la llar. No hem d’oblidar que el tractament cal aplicar-ho a tots els animals de casa. A Vet’s us podrem assessorar sobre els millors productes que podeu fer servir segons les vostres necessitats.

2017-09-13T10:23:12+00:00 15 octubre 2015|Categories: Consells, Gossos|